Cada dissabte, durant 10 mesos, quaranta nois reclutats de diferents escoles de Wuppertal, assagen a la companyia de Pina Bausch i sota la mirada de la pròpia coreògrafa per a montar l‘espectacle "Kontakthof".

"Kontakthof", que significa "zona de contacte" i, per extensió, "casa de cita" fou estrenada el 1978 amb molt d‘èxit. Petits fracassos, desesperats intents d‘acostament i la fràgil línia entre tendresa i la brutalitat: tots aquests sentiments i altres inquietuts és el que la coreògrafa aconsegueix escenificar i transmetre amb aquesta creació.

Els alumnes provenen de tot tipus de famílies, viuen en medis econòmics molt diferents, la majoria no havia ballat mai i, encara menys, dansa contemporània. Els seus pensaments o reflexions sobre la feina, la seva família, la seva personalitat o els seus primers amors van madurant al mateix ritme que els assajos.

Alguns tenen històries dures, revelades al llarg de la pel·lícula. La ballarina que interpreta la "noia de rosa" acaba de perdre al seu pare. Una altra relata la seva experiència a la guerra de l‘antiga Iugoslàvia. Un altre, musulmà rumanès, explica les dificultats de la seva família per a integrar–se en una altra societat. Entre tots conformen un retrat actual de la joventut alemanya.

 

 

Amb la feina de tots i especialment la tasca de dues ballarines de la companyia, Joséphine Ann Endicott i Béatrice Billet, els nois van descobrint el sentit, la fluïdesa del moviment, la bellesa de l‘obra i la de la seva pròpia interpretació. És la màgia i també la forma de crear de Pina Bausch.

 

La presència discreta i afectuosa de Pina Bausch il·lumina algunes seqüències de la pel·lícula; per exemple, quan assisteix per primera vegada als assajos i els nois, que amb prou feines la coneixien, es queden paralitzats. En uns instants, amb algunes frases i tota la seva humanitat, els reconforta i aconsegueix que, confiats, descobreixin la seva pròpia expressió.